Fi de l’assignatura

Aquest bloc es va crear a causa de l’assignatura anomenada nous formats; ara que s’acaba el trimestre també s’acaben les entrades “tècniques” d’aquest bloc.

La veritat és que al principi no pensava que l’assignatura fos com ha estat i que haguès après el que he après, m’ha sorprès gratament. Al llarg del trimestre hem parlat de la Web 2.0, dels blocs, del microblogging, del periodisme participatiu, de les xarxes socials i del podcàsting. De totes aquestes eines s’ha de tenir en compte les conseqüències que incosncientment causen en la societat. Dic inconscientmente perquè poca gent no es para a pensar en el que ocasionen i realment ocasionen molt! estan revolucionant el món i la gent no se n’adona.
Així doncs, està vist que mai es pot esbrinar els límits d’Internet ja que cada dia neixen noves coses dins d’ell que poden arribar a fins i tot canviar el mòn o si més no, la manera en que el veiem.

Per això, m’ha semblat molt interessant aquesta assignatura i el fet de que ens hagin fet pensar en tot el que ocasionen aquestes eines de la Web 2.0 tant en els mitjans de comunicació com en els ciutadans.

Xarxes Socials Online

Les xarxes socials existeixen des de fa molts temps però les online des de fa ben poc.
Les xarxes socials són estructures socials en qué els nodes corresponen a individus (actors) i les aristes, a la relació entre ells (que pot ser de naturalesa diversa). Existeixen xarxes especialtizades en oci, en temes de treball, altres que són construides a partir d’uns determinats contiguts, altres que estan centrades en fomentra la relació entre els persones, etc. Realment s’han fet molt famoses i són molt utilitzades arreu del món.
L’AIMC (Asociación para la investigación de los medios de comunicación), que és una associació de moltes empreses associades, vinculades al món de la comunicació, es dedica a fer estudis d’audiència, entre altres coses, i alguns dels estudis envers les xarxes socials que interessen saber per a poder veure la magnitud del tema que estem comentant són els següents:

- “La mitad de los españoles están enganchados a las redes sociales”.
- Un 25% dels internautes espanyols és usuari de més d’una xarxa social online.
- Un 25% es connecta a aquestes xarxes socials cada dia.
- Un 40% es connecta com a mínim un cop a la setmana a les xarxes socials.
Fins ara, la xarxa social més famosa a USA era MySpace, però al gener Facebook la va superar.

Però tot això qué ens aporta? xq són interessants les xarxes socials online? i sobretot, com fem sempre, xq són interessants les xarxes socials online per als mitjans de comunicació?
Durant molts anys es deia: “Un periodista val el que hi havia a la seva agenda”, però ara aixó està en qüestió. En comptes de treballar amb l’agenda telefònica, amb l’agenda del calendari i les targetes de visita (tot el capital d’un periodista), el periodista, gràcies a les xarxes socials està substuint tot això per aquestes últimes.
Tot això és degut a que les xarxes socials permeten superar els límits físics sense necessitat de temps ni movilitat ni esforç; el contacte amb altres persones es facilita moltíssim.
És a dir, les xarxes socials són interessants perquè:

- Creen comuncació, ens comuniquem mitjançant les xarxes socials.
- Creen cooperació a compartir, col·laborar.
- Creen comunitat, generen noves comunitats, com a conseqüencia de les dues anteriors.

Quant als mitjans de comunicació….

Els mitjans no poden obviar Internet, una part important del futur dels mitjans passa per Internet, per tant, han de reflexionar com són presents a Internet. Aleshores, veiem que el perfil del receptor està canviant a Internet i per això hem de tenir en compte com són:

- No són receptors passius.
- No són subjectes aïllats.
- Són subjectes actius (comenten, critiquen, escriuen sobre un tema, …) i estan en xarxa.

Segons Francis Pisani, l’escriptor del llibre “La relación es el mensaje”; els mitjans o empreses en general, han de donar no només importancia al contingut, també a la relació dels usuaris que reben aquests continguts, no els han de tractar com a passius ja que importa molt com es relacionen.
Per tant, qué poden fer els mitjans amb les xarxes socials?

Començarem amb una cita: “La informació és la matèria primera, alló amb el que treballes; la comunicació és el servei” i això que vol dir….. doncs que no hi ha prou en comunicar informacions de forma unilateral, cal fomentar la comunicació tant entre el mitjà i els destinataris com entre els destinataris entre si.

També, les xarxes socials són útils per als mitjans de comuncació perquè l’audiència dels mitjans tradicionals envelleix i aleshores en aquestes xarxes busquen un nou mercat, noves audiències. A més, amb les xarxes socials poden recuperar el seu rol social. Els mitjans sempre han estat en el centre de la societat i mantenir aquest rol en una societat que es mou es difícil ja que els mitjans no es mouen i així els mitjans es desplacen i queden en un racó.

Microblogging

microblogging= micro:petit, blogging:blog.

Microblogging: consisteix a enviar missatges curts d’un màxim de 140 caràcters (lletres o signes) que responen a la pregunta de que estás fent? És un fenòmen comunicatiu que barreja realitats que ja existeixen i les ofereix. Per tant, és una barreja de:
-blog.
-sms.
-xarxa social.
-missatgeria instantània.

Twitter: és l’eina o aplicació més popular per a fer microblogging. Twitter significa “gorgeo”, el soroll dels ocells, i neix a l’any 2006 de la mà de Jack Dorsey. Twitter és gratuit i públic i no cal estar connectat a Internet per poder fer-lo anar, amb el mòbil també es pot.
Aquesta eina construeix una xarxa social i depenent de la xarxa es poden tenir més followings o followers (els que et segueixen i els que segueixes).
En resum, és una eina de missatgeria molt útil.

Després de l’explicació, segur que mols de vosaltres penseu: És possible que això funcioni? Qui voldria explicar el que està fent i qui a més voldria dedicar temps a llegir-ho? Doncs realment funciona, ara explicaré algunes raons:
- És una eina que ens permet tenir la nostra xarxa social.
- És fàcil d’utilitzar.
- És una eina tecnològica que fa que entrem en contacte amb altres persones que poden resultar-nos interessants.
- No t’aïlla.
- Va més enllà del web: s’actualitza des del mòbil constantment (El pròxim pas, el del Web 3.0, dependrà de l’adopció dels accesos de banda ampla inalàmbrica, combinats amb les noves xarxes socials mòbils).
- És una eina que evoluciona molt ràpidament (Twitt pick: per a enviar fotos al teu conte de twitter).

Diferenciació de Twitter amb altres eines:
BLOG                                               CHAT                                       TWITTER
Entrades il·limitades                 Entrades limitades                       Entrades petites
Converses impersonals           Converses massa personals      Converses públiques i personals
Seguiment públic i anònim       Mecanisme privat                       Seguim i ens segueixen, públicament

De la mateixa manera que va ocòrrer amb els blogs, també el microblogging s’està inventant sobre la marxa i s’haurà d’explorar i explotar el seu potencial en quant a l’educació, el periodismo, el marketing i la política.

Twitter pot utilitzar-se per a explicar en temps real una noticia en titulars o també, com s’està fent a Caracas, per a difondre informació sobre el trànsit, o donar alertes com fa Creu Roja a Estats Units, o per a informar sobre ofertes de viatges o anuncis classificats.

Els mitjans de comunicació ja fan servir Twitter, la majoria republiquen els continguts de les seves RSS però sempre passa, tradicionalment el primer contingut d’un nou mitjà és el vell mitjà. Hem de donar temps a Twitter, ja hi haurà temps per a desenvolupar pràctiques periodístiques que ens faran veure el gran potencial d’aquesta eina pel desenvolupament en temps real i des de dispositius mòbils de qualsevol tipus de cobertura informativa.
En un futur segurament tothom utilitzarà Twitter ja que té un gran potencial!

Podcàsting

Què és el podcàsting?(La sindicació de continguts d’audio)

La distribució de continguts sonors a través d’Internet mitjançant un procés automàtic que és el procés de la sindicació de contiguts. En el feed s’inclou una referència a un document de so. (També ho trobarem fent referència a vídeo o documents multimedia.)
Aleshores, el podcast seria l’arxiu que es distribueix.

Com funciona?

Algú crea un contingut sonor a casa seva o on sigui, el registra, el puja a Internet amb un espai que genera un feed (document de subscripció).
El receptor se subscriu al podcast anb un lector de podcast (agregador, per exemple: iTunes). L’agregador el descarrega i quan connectem l’iPod al PC l’actualitza sol.

Xq és important?

1. Canvi en la comunicació dels continguts d’audio.
Pots escoltar on i com vols els documents sonors.
El gran canvi és que l’emissor pot ser el receptor, per  tant, l’exclussiva de l’audio ja no la té la ràdio.

2. Nou escenari per la comunicació sonora.
Apareixen nous actors: mitjançant el podcàsting, els ciutadans, no professionals, els diaris, revistes, universitats,…poden entrar en el món de la comunicació sonora. Així, la gent jove, que no acostuma a escoltar la ràdio, amb el podcàsting s’ajudaria a renovar-la.
Amb això, es veu que el podcàting suposa una amenaza y una oportunitat. La radio amb el podcàsting l’aprofita per a oferir d’una altra manera allò que ja ofereix, per exemple, amb RSS dels seus programes o de les seccions, així només et subscrius a les seccions que t’interessen i no a tot el programa.

EL GRAN REPTE.

Amb el podcàsting els mitjans de comunicacó tenen un gran repte, ja que exietixen milers de podcàsters amateurs i molt específics, que arriben a temes als que mai podria arribar un mitjà de comunicació tradicional, perquè és generalista. Per això mai podrà fer un programa especializats en els cangurs australians, un podcast sobre això si.
També, l’espontaneitat dels amateurs no la tenen els mitjans de comunicació i el recptor veu que els emissor és algú com ell; la distància entre el mitjà i l’audiència no existeix. Amb tot això també existeixen molt contiguts de so a Internet.
La ràdio, mitjançant el podcàsting es podria arriscar i oferir continguts que no ofereix per la via tradicional; nous, exclusius per a podcast, per exemple: un programa de cuina i vincukat a aquest programa, un programa de vins (que en ràdio es estrany trobar-ne un).

*Directoris de podcasts:

- En castellà: podcastellano
- En català: podcatalà
- En anglès: podcastalley

També existeixen concursos de podcasts: podcastawards

El periodisme ciutadà

El periodisme 3.0, el periodisme participatiu, cityzen journalism… tot això és treure la feina als periodistes.

Es l’activitat dels ciutadans, o l’acciò d’uns ciutadans que juguen un paper actiu en el procès de recollir, difondre, distribuir informació, en la investigació i anàlisi de la informació. Fins ara tot això era una tasca exclusiva dels  mitjans ded comunicació però gràcies a Web 2.0 i als blocs, els ciutadan poden dir la seva. Amb tot això, neix un NOU ECOSISTEMA: si el cytizen journalism no implica la participació dels periodistes professionals, que faran els periodistes preofessionals?

EL GRAN REPTE HA COMENÇAT!

un altre post dels blocs

Si ampliem una mica el post anterior dels blocs…….

Com deiem, el bloc és el teu espai d’expressió personal, és l’eina del boom dels usuaris en el Web 2.0. Ha permés fer el salt, el reapropiament de la xarxa per parts dels usuaris. Per tant, ara els mitjans de comunicació ja no tenen l’exclusiva de gestió i difusió de la informació.

Hi ha diferents raons per les quals un bloc és un bloc i no qualsevol altra cosa:

- Es una pàgina web basada en l’ús de l’hipertext i formada per un conjunt d’entrades ordenades mitjançant les dates, amb la més nova a la part superior de la pàgina.

- L’unitat mínima és el post, entrada, apunt o anotació.

- Les entrades apareixen en ordre cronològic invers.

- Permeten la interacció a través dels comentaris.

- El contingut pot ser textual o multimèdia.

HISTÒRIA DELS BLOCS

Es una bona idea fer un petit repàs de la història dels blocs ja que els blocs són bastant recents i encara en segons quines persones no estan massa assimilats.

La paraula bloc es diu per primera vegada en l’any 1997 quan Jorn Barger escrivint al seu diari electrònic (com es deien abans els blocs) va dir per primer cop: weblog (web+bloc). En els inicis, aquests diaris electrònics eren pàgines on els autors enllaçaven pàgines interessants mentre navegaven.

Per algunes persones el primer bloc va ser el del Tim Berners-Lee: “What’s new in ’92″. Anotava amb enllaços les novetats del seu projecte de creació (el world wide web).

COM FEM 1 BLOC?

Un bloc es fa utilitzant els CMS (sistemes de publicació).

Aquests CMS tenen unes característiques:

- L’autor és escriptor i editor (ningú revisa  ni tampoc edita la sva entrada).

- Existeixen eines per a fer-los, localizades en un servidor propi (pagant) o en un servidor centralitzats (gratuïts).

També, el CMS té uns avantatges:

- Permet l’accès a un servidor (espai on es guarden coses).

- Soluciona problemes amb el llenguathe HTML.

- Funciona com un editor de text (així, et dediques sobretot als contiguts).

- Tenen moltes plantilles predeterminades (tampoc t’has de preocupar del tema de disseny).

Sindicació dels continguts:

El CMS també permet l’accés als continguts mitjançant la sindicació de contiguts o subscripció (RSS, ATOM).

Directori de blocs:

També, existeixen uns directoris de blocs que et permeten descobrir nous i interessants blocs, així permeten fer comunitat, xarxa.
Fer “ping”. Es com s’anomena al fet d’avisar al directori al qual estem inscrit de que hem publicat una nova entrada al nostre bloc.
Els més famosos són: Technorati, i a Espanya: Alianzo. Alianzo a més fa de navegador de tràfic (classifica el bloc segons la seva rellevància).

Blocs

Continuant amb el post anterior….

Els Blocs!

La Web2.0 ha donat peu a que es puguin crear pàgines on persones amb pocs coneixements tecnològics puguin utilitzar la xarxa amb la finalitat d’informar. Per tant, el monopoli de la informació que tenien els mitjans de comunicació s’acaba.

Un bloc o bitàcola, ès un lloc web on periòdicament s’actualitzen textos que es recopilen en ordre cronològic invers. La paraula weblog ve de les paraules web y log (‘log’ en anglès = diari).
La paraula bitàcola provè dels antics quaderns de bitàcoles dels vaixells, més o menys com als blocs però l’autor escriu sobre la seva propia vida com si fos un diaris i el publica a Internet.

Web 2.0

M’agradaria començar mostrant-vos aquest video:

La Web 2.0 és un nou escenari que afecta no tan sols als mitjans de comunicació, sinó que també afecta a les empreses, sanitat, … per això és important conèixer-la.
Però abans de parlar de Web 2.0 hauríem de fer un repàs històric per tal d’esbrinar com hem arribat fins aquí i el per què del que passa actualment ja que l’home no és estàtic i ha anat canviant amb el pas del temps, i el com s’han anat donant aquests canvis als llarg de la història ens explica el per què estem com estem actualment. Per tant, explicant els orígens entendrem millor el que significa la paraula Web 2.0 i el seu entorn.

Comencem:

Per tal de que hagi pogut existir la Web 2.0 abans ha estat necessari que existís Internet (una xarxa mundial de PC’s connectats entre si i que funciona mitjançant una sèrie d’elements que estan també connectats gràcies a la commutació de paquets).

Els orígens d’Internet daten de l’any 1969 amb una primera xarxa anomenada ARPANET amb l’objectiu de trobar el mode de connectar diferents PC’s en la distància. Uns anys més tard, al 1991, Tim Berners-Lee, un investigador que durant els anys 80/90 va estar treballant al CERN, va crear el World Wide Web. Resumint una mica, Tim Berners-Lee va inventar el primer navegador de la història.

Després de tot això, a l’any 2000, va esclatar la bombolla puntcom que va provocar que moltes empreses nascudes i viscudes a Internet caiguessin i molta de la gent que havia invertit en aquestes empreses s’arruïnessin.

WEB 2.0

Per fi, a l’any 2004 neix la Web 2.0.

Tim O’Reilly juntament amb el seu equip van fer un estudi sobre Internet ja que després de la bombolla tecnològica van veure que moltes de les empreses que van sobreviure a la bombolla estaven creixent i alhora s’estaven creant altres de noves. Amb aquest estudi va inventar la paraula Web 2.0 i van descobrir unes característiques comuns d’aquestes empreses:

- Web com a plataforma.

- Intel·ligencia artificial.

- Arquitectura de la participació.

- Sistema descentralitzat.

Per tant, veiem que amb la Web 2.0 no son els webmasters qui afegeixen la informació, sinó que tots els usuaris poden afegir informació i interactuar entre ells. Ara els mitjans de comunicació han perdut l’exclusiva ja que els usuaris també poden crear, comentar, compartir, valorar, etiquetar, etc. la informació, i amb això es creen noves societats, l’ecosistema social canvia: La societat 2.0: deixem de ser persones estàtiques i ens convertim en persones creatives, persones que augmenten els seus nivells de sociabilitat.

Aquest vídeo ho explica prou bé :

See you soon!

Salutació

Benvinguts a la Vila del Pingüí!

En este blog se irá dando información sobre la Web2.0, además de temas varios que desde mi punto de vista puedan ser interesantes. Su creación ha sido inspirada por la asignatura de “Nous formats digitals” que estoy cursando en la UIC.

Presentandome un poco……soy MªCarmen y estoy estudiando 2º de Comunicación Audiovisual.

WELCOME!